Les empreses no noten plenament els efectes de les pujades de tipus fins al cap de cinc trimestres

Cinc trimestres. Aquest és el temps que probablement trigarà l’augment de tipus d’interès de la Reserva Federal nord-americana a repercutir plenament en les despeses per interessos de les empreses, segons un nou estudi del Banc de la Reserva Federal de Boston (vegeu aquí l’estudi en anglès). Aquesta és la raó per la qual, després d’any i mig d’aplicar mesures antiinflacionistes, només ara les empreses comencen a patir un augment en el cost financer del seu deute. la què, tras año y medio de aplicar medidas antiinflacionistas, solo ahora las empresas empiezan a sufrir un aumento en el coste financiero de su deuda.

El gràfic mostra l’evolució històrica del tipus d’interès de la Reserva Federal americana (línia blau cel) i l’efecte no immediat sobre el cost financer per a les empreses (línia vermella)

Aquest efecte tan diferit de les polítiques monetàries restrictives és més que probable que també es doni a l’àmbit europeu. Des de març 2022, tant la Reserva Federal nord-americana (la Fed) com el Banc Central Europeu (BCE) van començar a pujar els tipus de referència en un esforç per frenar la inflació. Des de llavors, la Fed ha pujat el seu tipus des de gairebé zero fins al 5,25%, i el BCE ha augmentat el seu tipus principal de referència fins al 4,5% després de la recent pujada del 0,25% el passat 14 de setembre.

Quan els bancs centrals pugen els seus tipus d’interès, les empreses han de pagar tipus més alts per qualsevol deute a interès variable que tinguin, i per qualsevol deute que refinancin. Això porta a haver de compensar aquest augment de cost amb reducció de despeses i, en casos greus, amb contenció de salaris o acomiadaments d’una part dels seus treballadors. L’encariment del deute pot provocar també dificultats de tresoreria i l’impagament dels préstecs.

Els investigadors de l’estudi citat declaren que “en relació amb el cicle actual, aquesta troballa suggereix que la major part de les pujades dels tipus d’interès encara no s’han traslladat plenament a les despeses per interessos de les empreses”. Afegeixen que “és possible que la pujada inicial de tipus de 0,25 punts percentuals a març de 2022 hagi repercutit plenament en el ràtio de despeses per interessos de les empreses, però aquestes encara no han notat tot l’impacte de les pujades posteriors de 5 punts percentuals“. Això contrasta amb altres parts de l’economia, com el mercat immobiliari i el sistema bancari, on els elevats tipus d’interès ja han tingut un impacte.

Per a les empreses, és el moment de preparar-se per aquesta pujada de tipus que, de manera diferida, tindrà un impacte en els seus comptes d’explotació i en la seva tresoreria en els propers mesos. Com sempre, Altria Corpo estarà per ajudar aquestes empreses a buscar la millor solució financera per a aquestes situacions.

Publicat un document d’Altria Corpo sobre direct lending en el prestigiós ODF

Els socis d’Altria Corpo, Albert Gumà i Ramiro Lama, i el seu director general Eloi Noya, han elaborat un document de treball sobre el direct lending que ha estat publicat per l’Observatori de Divulgació Financera (ODF) del prestigiós Institut d’Estudis Financers (IEF).

Font: Marquette & Associates

Adjuntem l’enllaç a aquest document: https://www.iefweb.org/publicacio-odf/el-direct-lending-una-alternativa-creciente-en-la-financiacion-a-empresas/

En aquest informe, els autors reflexionen sobre el fenòmen de l’anomenat direct lending, sorgit en la segona dècada del segle XXI com una de les noves formes de finançament alternatiu a la tradicional bancària i a les que proveeixen els mercats de capitals. Entre aquests instruments alternatius destaquen els fons de deute privat, dirigits a finançar projectes empresarials de variada índole. Un dels subconjunts més rellevants entre aquesta categoria de deute privat és el direct lending, sorgit a partir de la Gran Crisi Financera de 2008.

Mitjançant la modalitat del direct lending, el segment de petites i mitjanes empreses, que sempre ha estat molt depenent del finançament bancari, passa a tenir una alternativa a l’hora de finançar les diverses necessitats que pugui tenir, com el seu creixement orgànic, l’adquisició d’altres companyies o la reestructuració dels terminis del seu deute. El direct lending també resulta interessant des del punt de vista inversor, ja que posa a disposició una classe d’actiu com els crèdits corporatius. Aquesta nova classe d’actiu té un retorn més gran que altres mercats anàlegs com el de bons, per exemple, tot i que també cal tenir en compte certs desavantatges com una menor liquiditat o l’habitual absència de qualificacions creditícies.

En aquest document es descriuen, en definitiva, les principals característiques del direct lending com a forma de finançament, que a la vegada constitueix una alternativa interessant per als inversors. Es pretèn analitzar amb una certa exhaustivitat els avantatges i inconvenients del direct lending, els factors crítics a tenir en compte, així com el marc econòmic, regulatori i de polítiques sostenibles en el que aquesta actividad s’està desenvolupant a Europa.

Més Next Generation: 22.500 milions addicionals en finançament per a empreses a través de línies ICO

El Govern espanyol ha aprovat l’ampliació del Pla de Recuperació aquesta setmana. El programa europeo Next Generation recolzarà 84.000 préstecs inclosos en aquesta addenda, així com 7.700 milions en transferències i 2.200 milions del mecanisme REPowerEU. Entre els programes als que es destinaran aquests recursos, es troba l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) que movilitzarà 4.000 milions en relació amb la promoció d’habitatge social en lloguer i quins crèditos se subjectaran a un tipus d’interès del 4%.

La vicepresidenta Nadia Calviño va anunciar que l’ICO i demés entidats bancàries disposaran de 22.500 milions per desplegar línies de finançament a emprenedors, empreses, projectes verds i sobre tot en el sector turístic. Els préstecs crearan fons per finançar a les startups tecnològiques i al sector audiovisual espanyol. Aquests crèdits també reforçaran els fons estructurals, creant un coixí de seguretat de 3.000 milions “per donar credibilitat als empresaris i empleats en cas de revès econòmic” segons Economia.

D’altra banda, les Comunitats Autònomes rebran per part del Banc Europeu d’Inversions (BEI) fons per a inversions sostenibles. El BEI serà l’encarregat de repartir aquests fons segons la viabilitat financera dels plans que los governs autonòmics presentin per aconseguir el seu finançament.

L’ampliació del Plan de Recuperació també mobilitzarà 28.300 milions per reforçar 12 projectes Perte, entre els quals destaquen el Perte Chip y ERHA -destinat a desplegar energies renovables- i el Perte de la Digitalització del Cicle de l’Aigua. S’espera que s’incloguin 18 reformes que completaran les ja existents en quant a energies i correcció en la distorsió en la relació oferta-demanda del mercat laboral.

Sens dubte, bones notícies per les empreses espanyoles que tenen nous instruments de finançament. Des d’Altria Corpo assessorem en aquestes i altres solucions financeres, tant bancàries com alternatives.

Les empreses mitjanes, tan necessàries com escasses

L’economia espanyola està fonamentada en les pimes. No només representen el 99.8% del total d’empreses sinò també el 62% del Valor Afegit Brut (VAB) i el 66% de l’ocupació empresarial total. No obstant això, un dels inconvenients per al creixement econòmic al nostre país és el baix percentatge d’empreses mitjanes i una excessiva concentració d’empreses amb una dimensió massa petita.

A Espanya, no arriben a 20 mil les empreses de dimensió mitjana, considerant en aquest segment aquelles que tenen entre 51 i 250 empleats. Si a la vegada afegim com a criteri les que facturen més de 50 milions d’euros, la xifra baixa a només 3.300 i si excloem aquelles que no són filials estrangeres, el total no supera els 1.800.

Existeix una relació directa entre la dimensió de les empreses i el desenvolupament de l’economia d’un país, ja que l’increment de volum afavoreix la inversió en innovació i per tant la productivitat, el que impacta, entre altres aspectes, en millors ocupacions i salaris reals. La mida més gran, a més, correlaciona amb taxes més altes de supervivència davant èpoques de crisi econòmica. En l’apartat de finançament, sens dubte la mida també importa, ja que a una millor avaluació dels riscos per part de les entitats bancàries tradicionals, se li uneix una disponibilitat més gran en l’anomenat finançament alternatiu, amb molts proveïdors financers dedicats a aquest segment. Així doncs, podem comptar per a aquestes empresas mitjanes amb fons de direct lending amb la possibilitat de préstecs a partir d’un milió d’euros i gran flexibilitat en la seva devolució, i una gran varietat de possibilitats segons la necessitat, sector econòmic i garanties aportades. Tenir un assessor financer com Altria Corpo ajudarà a obtenir la millor alternativa segons cada circumstància.

Un 57% de les empreses buscaran finançament alternatiu el 2023, segons el Baròmetre d’Altria Corpo i l’IEF

Altria Corpo i l’Institut d’Estudis Financers (IEF) han publicat el febrer de 2023 els resultats de la tercera edició del Baròmetre Empresarial de Fintech i Finançament Alternatiu. En aquest Baròmetre es recullen de forma anual les opinions, experiència personal i expectatives de les empreses i dels proveïdors de finançament empresarial (bancaris i alternatius) sobre les polítiques de concessió de crèdit, i en especial el coneixement i utilització de les fintech i el finançament alternatiu per part de les empreses. Un total de 138 empreses, 39 finançadors alternatius i 14 bancs han contestat en aquesta ocasió al qüestionari que s’ha convertit ja en una referència en el sector.

Entre els resultats més significatius del Baròmetre destaca la percepció de què l’accès al crèdit bancari ha estat difícil durant 2022 i que ho continuarà sent el 2023. Només un 18% de les empresas enquestades havien trobat fàcil o molt fàcil l’accès al crèdit. Enfront aquesta dificultat, les empreses són moderadament optimistes en quant al paper del finançament alternatiu per cobrir si més no parcialment aquesta escassetat de crèdit bancari.

En un context d’alta inflació i una possible recessió econòmica, els agents financers, tant bancs com finançadors alternatius, creuen que enduriran encara més les polítiques de concessió de crèdit i que amb força probabilitat pujaran els tipus d’interès del finançament empresarial.

El Baròmetre també pren el pols al coneixement i ús de les fintech i el finançament alternatiu. En aquest sentit, s’observa un creixement en el coneixement d’alternatives de finançament no bancàries, amb més del 75% d’empreses que eren capaces de mencionar algun proveïdor de finançament alternatiu i un 56% que havien utilitzat els seus serveis.

A l’igual que en el Baròmetre de l’any passat, fins a un 57% de les empreses assegura que buscarà fonts de finançament no bancàries durant 2023. Per totes aquestes empreses i les que encara no coneixen el finançament alternatiu o simplement necessiten l’assessorament expert en temes de finançament, Altria Corpo estarà per ajudar-les a trobar la millor solució a cada situació empresarial.

Consulta els principals resultats del Baròmetre: