Els socis d’Altria Corpo, Albert Gumà i Ramiro Lama, i el seu director general Eloi Noya, han elaborat un document de treball sobre el direct lending que ha estat publicat per l’Observatori de Divulgació Financera (ODF) del prestigiós Institut d’Estudis Financers (IEF).
Font: Marquette & Associates
Adjuntem l’enllaç a aquest document:
https://www.iefweb.org/publicacio-odf/el-direct-lending-una-alternativa-creciente-en-la-financiacion-a-empresas/
En aquest informe, els autors reflexionen sobre el fenòmen de l’anomenat direct lending, sorgit en la segona dècada del segle XXI com una de les noves formes de finançament alternatiu a la tradicional bancària i a les que proveeixen els mercats de capitals. Entre aquests instruments alternatius destaquen els fons de deute privat, dirigits a finançar projectes empresarials de variada índole. Un dels subconjunts més rellevants entre aquesta categoria de deute privat és el direct lending, sorgit a partir de la Gran Crisi Financera de 2008.
Mitjançant la modalitat del direct lending, el segment de petites i mitjanes empreses, que sempre ha estat molt depenent del finançament bancari, passa a tenir una alternativa a l’hora de finançar les diverses necessitats que pugui tenir, com el seu creixement orgànic, l’adquisició d’altres companyies o la reestructuració dels terminis del seu deute. El direct lending també resulta interessant des del punt de vista inversor, ja que posa a disposició una classe d’actiu com els crèdits corporatius. Aquesta nova classe d’actiu té un retorn més gran que altres mercats anàlegs com el de bons, per exemple, tot i que també cal tenir en compte certs desavantatges com una menor liquiditat o l’habitual absència de qualificacions creditícies.
En aquest document es descriuen, en definitiva, les principals característiques del direct lending com a forma de finançament, que a la vegada constitueix una alternativa interessant per als inversors. Es pretèn analitzar amb una certa exhaustivitat els avantatges i inconvenients del direct lending, els factors crítics a tenir en compte, així com el marc econòmic, regulatori i de polítiques sostenibles en el que aquesta actividad s’està desenvolupant a Europa.
El Govern espanyol ha aprovat l’ampliació del Pla de Recuperació aquesta setmana. El programa europeo Next Generation recolzarà 84.000 préstecs inclosos en aquesta addenda, així com 7.700 milions en transferències i 2.200 milions del mecanisme REPowerEU. Entre els programes als que es destinaran aquests recursos, es troba l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) que movilitzarà 4.000 milions en relació amb la promoció d’habitatge social en lloguer i quins crèditos se subjectaran a un tipus d’interès del 4%.
La vicepresidenta Nadia Calviño va anunciar que l’ICO i demés entidats bancàries disposaran de 22.500 milions per desplegar línies de finançament a emprenedors, empreses, projectes verds i sobre tot en el sector turístic. Els préstecs crearan fons per finançar a les startups tecnològiques i al sector audiovisual espanyol. Aquests crèdits també reforçaran els fons estructurals, creant un coixí de seguretat de 3.000 milions “per donar credibilitat als empresaris i empleats en cas de revès econòmic” segons Economia.
D’altra banda, les Comunitats Autònomes rebran per part del Banc Europeu d’Inversions (BEI) fons per a inversions sostenibles. El BEI serà l’encarregat de repartir aquests fons segons la viabilitat financera dels plans que los governs autonòmics presentin per aconseguir el seu finançament.
L’ampliació del Plan de Recuperació també mobilitzarà 28.300 milions per reforçar 12 projectes Perte, entre els quals destaquen el Perte Chip y ERHA -destinat a desplegar energies renovables- i el Perte de la Digitalització del Cicle de l’Aigua. S’espera que s’incloguin 18 reformes que completaran les ja existents en quant a energies i correcció en la distorsió en la relació oferta-demanda del mercat laboral.
Sens dubte, bones notícies per les empreses espanyoles que tenen nous instruments de finançament. Des d’Altria Corpo assessorem en aquestes i altres solucions financeres, tant bancàries com alternatives.
L’economia espanyola està fonamentada en les pimes. No només representen el 99.8% del total d’empreses sinò també el 62% del Valor Afegit Brut (VAB) i el 66% de l’ocupació empresarial total. No obstant això, un dels inconvenients per al creixement econòmic al nostre país és el baix percentatge d’empreses mitjanes i una excessiva concentració d’empreses amb una dimensió massa petita.
A Espanya, no arriben a 20 mil les empreses de dimensió mitjana, considerant en aquest segment aquelles que tenen entre 51 i 250 empleats. Si a la vegada afegim com a criteri les que facturen més de 50 milions d’euros, la xifra baixa a només 3.300 i si excloem aquelles que no són filials estrangeres, el total no supera els 1.800.
Existeix una relació directa entre la dimensió de les empreses i el desenvolupament de l’economia d’un país, ja que l’increment de volum afavoreix la inversió en innovació i per tant la productivitat, el que impacta, entre altres aspectes, en millors ocupacions i salaris reals. La mida més gran, a més, correlaciona amb taxes més altes de supervivència davant èpoques de crisi econòmica.
En l’apartat de finançament, sens dubte la mida també importa, ja que a una millor avaluació dels riscos per part de les entitats bancàries tradicionals, se li uneix una disponibilitat més gran en l’anomenat finançament alternatiu, amb molts proveïdors financers dedicats a aquest segment. Així doncs, podem comptar per a aquestes empresas mitjanes amb fons de direct lending amb la possibilitat de préstecs a partir d’un milió d’euros i gran flexibilitat en la seva devolució, i una gran varietat de possibilitats segons la necessitat, sector econòmic i garanties aportades. Tenir un assessor financer com Altria Corpo ajudarà a obtenir la millor alternativa segons cada circumstància.
Altria Corpo i l’Institut d’Estudis Financers (IEF) han publicat el febrer de 2023 els resultats de la tercera edició del Baròmetre Empresarial de Fintech i Finançament Alternatiu. En aquest Baròmetre es recullen de forma anual les opinions, experiència personal i expectatives de les empreses i dels proveïdors de finançament empresarial (bancaris i alternatius) sobre les polítiques de concessió de crèdit, i en especial el coneixement i utilització de les fintech i el finançament alternatiu per part de les empreses. Un total de 138 empreses, 39 finançadors alternatius i 14 bancs han contestat en aquesta ocasió al qüestionari que s’ha convertit ja en una referència en el sector.
Entre els resultats més significatius del Baròmetre destaca la percepció de què l’accès al crèdit bancari ha estat difícil durant 2022 i que ho continuarà sent el 2023. Només un 18% de les empresas enquestades havien trobat fàcil o molt fàcil l’accès al crèdit. Enfront aquesta dificultat, les empreses són moderadament optimistes en quant al paper del finançament alternatiu per cobrir si més no parcialment aquesta escassetat de crèdit bancari.
En un context d’alta inflació i una possible recessió econòmica, els agents financers, tant bancs com finançadors alternatius, creuen que enduriran encara més les polítiques de concessió de crèdit i que amb força probabilitat pujaran els tipus d’interès del finançament empresarial.
El Baròmetre també pren el pols al coneixement i ús de les fintech i el finançament alternatiu. En aquest sentit, s’observa un creixement en el coneixement d’alternatives de finançament no bancàries, amb més del 75% d’empreses que eren capaces de mencionar algun proveïdor de finançament alternatiu i un 56% que havien utilitzat els seus serveis.
A l’igual que en el Baròmetre de l’any passat, fins a un 57% de les empreses assegura que buscarà fonts de finançament no bancàries durant 2023. Per totes aquestes empreses i les que encara no coneixen el finançament alternatiu o simplement necessiten l’assessorament expert en temes de finançament, Altria Corpo estarà per ajudar-les a trobar la millor solució a cada situació empresarial.
Les empreses es troben amb grans dificultats per a aconseguir finançament, i no sempre és per manca d’alternatives sinò per desconeixement de les mateixes. En aquest article es desgranen les diferents causes de no obtenir finançament i com podem resoldre aquest problema.
Actualment, ens trobem en un context econòmic i financer imprevisible i incert. Entre inflació, guerres, pujada de tipus, males previsions econòmiques, concentració d’entitats financeres, refinançaments i augment dels concursos de creditors, el panorama que tenim per davant ens obliga a parar una especial atenció a la situació financera de les empreses.
Degut al meu treball com a consultor financer d’empreses i a la meva experiència anterior en banca, he pogut constatar durant anys que moltes companyies es troben desemparades cada cop que intenten accedir a finançament. Podria enumerar una infinitat d’ocasions en les que aquestes empreses no han arribat a obtenir el finançament que necessitaven en el moment que realment els era necessari per afrontar les seves obligacions a curt termini o per acometre inversions, ocasionant situacions com l’impagament a proveïdors, no poder donar resposta a la demanda dels seus clients o no pagar els sous corresponents als seus treballadors, quan no es trobaven abocades a un concurs de creditors. Aquesta situació crea diferents problemes i conflictes a diferents nivells de l’economia i, pitjor encara, repercuteix a les nostres llars i a la nostra economia diària.
Com a conseqüència, en el que fa referència al finançament d’empreses, qualsevol persona, sigui consultor financer, intermediari, o fins i tot directors i gestors d’empreses de les diferents entitats de finançament, estan tenint seriosos problemes per aconseguir l’aprovació d’operacions que ajudin a les companyies a crèixer i poder solventar qualsevol tipus d’adversitat que els pugui ocòrrer.
Avui en dia, comptem amb un gran nombre d’entitats financeres, tant bancs com finançadors alternatius, el que pot donar la impressió que entre totes elles puguin respondre a les solucions de finançament que el mercat demanda, pero lamentablement no és així. Un gran nombre d’aquests proveïdors financers no són coneguts per les empreses, per això té sentit per a les empreses que recorrin a consultores financeres o intermediaris per a que intentin obtenir el finançament de la manera que sigui possible, tant reformulant la solicitud en proveïdors amb els que l’empresa ja ha provat sense sort, com sobre tot donant accès a noves entitats amb les que l’empresa no tenia contacte o simplemente desconeixia.
Un fenomen que ha col·laborat en la dificultat d’accès al crèdit ha estat la concentració d’entitats bancàries, propiciada per diferents factors com la pressió exercida per les polítiques del propi Banc Central Europeu. Les entitats de finançament alternatiu han entrat en escena i han aprofitat per emportar-se un tros del pastís deixat pels bancs tradicionals. No obstant això, queda encara molt recorregut fins a donar resposta a tot el volum i tipologia d’operacions de finançament que el mercat demanda.
Els problemes principals als que s’ha de donar resposta són bàsicament quatre:
Retard en les operacions: les operacions de finançament han de ser resoltes en un termini de temps curt, no es poden allargar setmanes o mesos degut a la demora en donar resposta per part de les entitats financeres o, pel contrari, per la mala gestió realitzada pels directius financers de les pimes a l’hora d’aportar documentació transparent i correcta.
Política de riscos restrictiva: les polítiques de riscos de moltes entitats inclouen massa barreres, requisits, condicionants i garanties a l’hora de concedir finançament.
Anàlisi d’informació econòmico – financera només històrica: l’anàlisi habitual que realitzen les entitats financeres sobre una operació de finançament es basa en la revisió de la informació històrica de la companyia. Aquesta informació és necessària però no suficient per a una anàlisi completa, ja que no té en compte ni el present ni molt menys el futuro de les mateixes. Això ocorre al revisar, en l’any corrent, l’impost de societats de l’any passat com a única font fiable, quan ja han passat mesos i la imatge financera de l’empresa pot haver variat notablement a pitjor o a millor. Els balanços i els comptes de resultats provisionals de l’any en curs es prenen sempre de forma orientativa i únicament serveixen en el cas, poc freqüent, que revelin un empitjorament de la situació financera, mai una millora. En definitiva, la documentació oficial per saber realment què està guanyant i quina és la situació financera en aquest precís moment que sol·licita el crèdito l’empresa és mínima, i tant sols es pot recórrer als extractes bancaris i a la fitxa Cirbe de riscos del Banc d’Espanya.
Sovint, per recolzar els plans de futur de l’empresa, aquesta presenta plans de negoci poc creïbles, sense cap tipus de revisió professional i sense projeccions fonamentades per a realitzar una estimació sobre què poden guanyar en els propers mesos i anys. En aquestes estimacions, existeixen mètodes dinàmics per fer-se una idea de la imatge que tindrà l’empresa en un futur pròxim, però sense solidesa en les assumpcions ni un treball professional en la seva elaboració, és paper mullat per a l’entitat financera que l’estudia.
4. Solucions financeres del mercat: existeix un gran nombre i diversitat de proveïdors financers actius, però cadascun s’enfoca a una solució financera concreta, pel que la gran majoria de vegades les solucions aportades per ells no poden donar resposta a totes les tipologies d’operacions i de clients.
Com se li podria donar solució a cada un d’aquests inconvenients?
Els retards de les operacions es poden solventar d’una forma més senzilla del que sembla. Cal realitzar informes financers de forma professional que expliquin al detall el funcionament de les empreses, el seu model de negoci, explicar d’on venen i quina és la seva estratègia actual i futura. En aquest paper, els directors financers i els CEOs han d’obrir-se al 100% amb els seus proveïdors financers aportant tota la informació requerida des d’un primer moment. D’aquesta forma, amb la documentació necessària i amb un informe financer ben realitzat es facilita en gran mesura la tasca dels professionales que integren els equips de les entitats financeres; els gestors de les oficines podran integrar la documentación i enviar l’operació al departament de riscos d’una forma més àgil, el que portarà als analistes d’aquests departaments a resoldre de forma més ràpida tant si són sancions positives com negatives.
Contractar a consultors financers millorarà la redacció d’aquest informe, enriquirà la visió dels possibles plantejaments a realitzar i donarà accès a un nombre molt més gran de proveïdors financers. Molts dels professionals d’aquestes consultories financeres provenen d’entitats bancàries i alternatives, i coneixen com cal afrontar una sol·licitud de crèdit, com preparar i explicar una empresa i la seva necessitat financera i, sobre tot, quina estratègia de riscos segueix cada proveïdor financer i la millor manera de procedir en cada un d’ells. Així mateix, l’experiència i coneixement dels productes financers que més encaixen amb les necessitats de les empreses ajudan enormement a canalitzar eficientement cada sol·licitud de crèdit.
2. Les entitats de crèdit haurien de revisar de forma constant les seves polítiques de riscos, monitoritzar els efectes que tenen aquestes polítiques i tenir més flexibilitat, observant el que realitzen altres competidors, sobre tot no bancaris.
Això és especialment rellevant en el cas de les companyies que ja treballen en una entitat bancària i mostren una vinculació des de fa anys.
3. Les entitats financeres han de millorar i buscar un mix d’anàlisis financers de mètodes estàtics i dinàmics per poder donar una resposta al finançament de forma correcta i no deixar passar bones oportunitats comercials.
Una proposta que pot plantejar-se és disposar d’un document oficial en el que les empreses, de similar manera als IVAs o retencions d’IRPF presentats de forma mensual o trimestral, tinguessin l’obligació de presentar un balanç i un compte de resultats provisional que donessin una imatge fidel de la companyia i que els ajudés amb això a obtenir finançament.
4. Per últim, fent referència a les soluciones que tenim avui en dia, podríem comentar que existeix una gran gamma d’elles per a operacions nacionals i internacionals. Tot i així, el mercat necessita moltes més per a satisfer totes les necessitats i casuístiques possibles. Entre les propostes que trobem a faltar, podem identificar la necessitat de més societats de garantia recíproca que puguin avalar les operacions de les empreses; l’existència de més fons de deute destinats a pimes que puguin injectar el diner suficient per a la consecució dels seus corresponents projectes a llarg termini; que existeixi més col·laboració entre les entitats financeres per finançar de forma conjunta a les empreses; i solucions financeres més específiques per a empreses de diferents sectors i tamanys, que estan excloses de l’àmbit bancari pero que podrien ser finançades amb instruments de deute sense haver d’anar directament a realitzar rondes d’inversió en capital per mantenir la seva activitat.
Queda molt camí per fer en el sector financer, ens trobem en un context econòmic i social que demana més solucions en tots els àmbits, i el financer és vital per a la nostra economia. Venen temps difícils plens d’oportunitats per fer possible el que a vegades sembla impossible. Animo a tots els i les professionals del sector a reflexionar i buscar solucions per ajudar a autònoms, negocis, pimes i grans empress a continuar creixent i millorar.
Alex Pardillos Boada
Consultor Àrea Corporativa a Altria Corpo
Gestionar el consentiment de les galetes
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment per a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No donar el consentiment o retirar-lo pot afectar negativament a certes característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específicament sol·licitat pel subscriptor o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències no sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense una sol·licitud, el compliment voluntari per part del teu proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
Màrqueting
Emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per seguir l'usuari en una web o en diverses webs amb finalitats de màrqueting similars.
