Ponència d’Eloi Noya a Acció: “Del crowdfunding a la tokenització”

El nostre Managing Director, Eloi Noya, va ser invitat per Acció – Agència per la Competitivitat de l’Empresa, l’organisme de la Generalitat de Catalunya dedicat a la promoció de la innovació i internacionalització de les companyies catalanes, per donar una ponència sobre els diferents instruments de finançament alternatiu a disposició de les petites i mitjanes empreses.

La ponència, titulada “Del crowdfunding a la tokenització”, va tenir lloc el passat 26 d’abril i va comptar amb més de 200 empreses que van assistir online i van poder conèixer de primera mà les múltiples solucions que existeixen al mercat i a les què Altria Corpo permet accedir.

Entre els instruments més rellevants que l’Eloi Noya va explicar destaquen alguns encara molt desconeguts pels propietaris i directors financers de petites i mitjanes empreses com:

  • el crowdfunding d’inversió o equity crowdfunding, que permet la captació de capital a empreses de recent creació o que necessiten fons propis per acometre forts creixements.
  • fons de deute privat o direct lending per al segment mitjà d’empreses que vulguin realitzar inversions amb un finançament més flexible en la seva devolució i adaptat als fluxes de caixa previstos.
  • finançament amb garantia d’actius del balanç, amb solucions imaginatives que van des del aprofitament d’actius fixes existents per realitzar un rent-back, fins a un préstec amb garantia de les existències, passant pel més conegut factoring o ús del crèdit de clients com a colateral.

L’Eloi Noya va aprofitar els darrers minuts de la ponència per explicar la tokenitzación d’activos, un nou concepte que, mitjançant actius digitals, permet fraccionar la propietat d’actius com immobles, art o accions, de forma que poden utilitzar-se per a la transmissió d’aquests actius en un entorn blockchain, o bé per a l’obtención de finançament i liquiditat d’una forma més àgil, eficient i sense intermediaris.

Podeu veure la ponència sencera al següent enllaç (ponència realitzada en català):

Resultats del Segon Baròmetre Empresarial de Finançament Alternatiu i Fintech

L’Institut d’Estudis Financers (IEF) amb la col·laboració de la consultoria financera Altria Corpo ha presentat els resultats del segon Baròmetre empresarial de Fintech i Finançament alternatiu. L’estudi destaca l’opinió positiva dels enquestats sobre el fons Next Generation EU, que el 71% de les empreses coneixen el finançament alternatiu, però que encara només el 39% de les empreses coneixen el fintech.

En relació amb el moment actual, l’economista i director general de l’IEF, Josep Soler, ha comentat que “davant la situació inflacionista que estem vivint, la importància del finançament alternatiu anirà creixent vinculat a un potencial augment dels tipus d’interès. Aquesta situació es produirà si el Banc Central Europeu (BCE) aposta per l’alça del cost dels diners, el que provocaria un encariment i una reducció del crèdit bancari”.

El finançament alternatiu té uns avantatges respecte al finançament bancari tradicional. Entre aquests beneficis destaca la flexibilitat en els terminis i en les condicions, en ocasions, unes menors garanties exigides i, per sobre de tot, la diversificació que aconsegueixen les empreses en les seves fonts de finançament, més enllà de les bancàries.

Vinculat a això, cal destacar que el venciment de les carències dels crèdits ICO arribarà aquests propers mesos, entre març i juliol, i les empreses hauran de començar a fer front a la devolució d’aquests crèdits, tot i que en molts casos no ho podran assumir. Això, unit a la renovació de les línies de crèdit ICO que venceran el 2023, fa que s’obri una finestra d’oportunitat per a que tant el finançament alternatiu com el fintech guanyin terreny al finançament bancari en els propers dos anys.

Pel que fa al finançament alternatiu, l’enquesta indica que el 47% de les empreses l’han utilitzat algun cop. En aquest sentit, el factoring, el renting i el leasing són els més usats per les empreses amb un 39%. D’altra banda, només el 23% de les empreses han fet servir els proveïdors de fintech sent la bestreta de factures la més usada, amb un 11% del total d’empreses enquestades.

A més, les empreses consideren que l’accés al finançament bancari durant el 2021 ha estat més complicat que durant el 2020, fet que contrasta amb l’opinió de la majoria dels bancs, que consideren que l’accés al crèdit ha estat a un nivell equivalent. Això indica una forta discrepància de percepció entre les entitats bancàries i les empreses en relació amb el finançament bancari.

Les expectatives al voltant de la concessió de crèdits és molt diferent entre els proveïdors de finançament alternatiu i les entitats bancàries. La majoria dels bancs asseguren que pujaran els interessos i que podrien donar menys crèdits. La perspectiva del finançament alternatiu és ben diferent, ja que consideren que els interessos es mantindran igual que durant l’últim any i que es podrien concedir més crèdits.

De cara a 2022, el 77% de les empreses hauran de buscar nou finançament i les condicions dels bancs i del finançament alternatiu serà clau. En aquest sentit, el 70% de les empreses creuen que serà més dur poder accedir al finançament bancari. D’altra banda, el 57% de les empreses han respost que no descarten buscar finançament alternatiu durant el 2022, una pujada notable des del 34% que es va registrar en el 1r baròmetre de l’any passat.

Eloi Noya, director general d’Altria Corpo, ha destacat que “l’enduriment per accedir al finançament bancari, sense dubte, pot beneficiar el finançament alternatiu”. A més, les dades d’aquest segon baròmetre indiquen que “les empreses semblen ser més conscients i coneixedores d’aquestes opcions alternatives i la diversificació de riscos que proporcionen”.

Mira el video de la presentació dels resultats del Baròmetre aquí:

Altria Corpo i PKF Attest acompanyen les empreses en la sol·licitud al Fons de Recapitalització de COFIDES

El Fons de Recapitalització de COFIDES té per objecte enfortir i recuperar de forma àgil i eficaç la solvència de les empreses mitjanes (entre 10 i 400 milions d’euros de facturació a nivell consolidat) de qualsevol sector que, no tenint problemes de viabilitat amb anterioritat a la crisi del COVID-19 i sent viables a mitjà i llarg termini, s’estan veient afectades pels efectes de la pandèmia.

A més, aquelles companyies que sobrepassin els 400 milions d’euros i justifiquin no haver pogut accedir al Fondo de Apoyo de SEPI, per no arribar a l’import mínim de suport previst en aquest fons, també podran sol·licitar i ser beneficiàries del Fons de Recapitalització de Cofides.

  • Import màxim total a sol·licitar:
    • Gran Empresa: entre 4 i 25 milions d’euros per beneficiari.
  • Tipus d’instruments:
    1. Instruments de capital i/o híbrids de capital (préstecs participatius): l’import mínim necessari per a  assegurar la viabilitat i no millorar l’estructura de capital a 31/12/19 (mesurada com a Patrimoni Net / Deute Financer Net)
    2. Altres facilitats creditícies complementàries (normalment préstecs ordinaris): l’import més favorable per a l’empresa resultant de (i) 2 x costos salarials anuals 2019, (ii) 25% xifra facturació total 2019
  • Termini:
    • Instruments de capital i/o híbrids de capital: màxim 8 anys (fins el 2029)
  • Remuneració (marge):
    • Instruments de capital i/o híbrids de capital:
Tipus beneficiari1er any2on i 3er any4rt y 5è any6è y 7è any8è any i seg.
Pimes2.25%3.25%4.50%6.00%8.00%
Grans Empreses2.50%3.50%5.00%7.00%9.50%
  • Altres facilitats creditícies complementàries:
Tipus beneficiari1er any2on i 3er any4rt, 5è i 6è anyMínim
Pimes0.25%0.50%1.00%6.00%
Grans Empreses2.50%3.50%5.00%7.00%

Aquestes ajudas podran atorgar-se fins el 30 de juny de 2022.

En el següent post detallarem els criteris d’elegibilitat.

Píndoles de finançament immobiliari (1): “forward purchase” vs “forward funding”

En aquest article expliquem dos termes cada cop más freqüents en l’estructuració i finançament de projectes immobiliaris: el “forward purchase” i el “forward funding”.

  • El “Forward purchase”, també denominat contracte a futur o compra a termini, és un contracte de compravenda de futur edifici, en virtut del qual el promotor-venedor es compromet a promoure la construcció i comercialització d’un projecte immobiliari en un termini determinat, i l’inversor-comprador es compromet a pagar un preu per aquest projecte immobiliari ja comercializat, i que li garanteix una determinada rendibilitat.  La consumació de la compravenda queda supeditada a un termini i a l’acompliment de les estipulacions de finalització del projecte i comercialització.

Queda clar, per tant, que aquesta fòrmula té avantatges per a l’inversor-comprador, ja que no ha de cobrir el risc de construcció/insolvència del promotor, es requereixen menys coneixements sobre el desenvolupament del projecte i l’acord de compravenda és molt més senzill, mentre que, d’altra banda, els drets de participació en la fase de construcció/lloguer seran menys amplis i el preu de compra serà probablement més elevat. A vegades també s’acorda un pagament inicial a la signatura del contract d’un 5%.

  • El “Forward funding” o avançament del finançament, en canvi, és un contracte de compravenda de futur edifici o compravenda de cosa futura, en virtut del qual el promotor-venedor es compromet a promoure la construcció i comercialització d’un projecte immobiliari en un termini determinat, amb finançament a càrrec de l’inversor-comprador.

En una transacció de “forward funding”, les parts celebren un acord de compravenda amb obligacions de desenvolupament del venedor en una fase primerenca, sovint abans que s’hagin iniciat les obres de desenvolupament i a vegades fins i tot abans de què s’hagi assegurat el projecte. No obstant això, el preu de compra, al contrari que en el “forward purchase”, es pagarà a terminis depenent principalment del progrès de la construcció (pero a vegades també depèn d’altres requeriments, com l’obtenció de la llicència, la celebració d’acords de lloguer, la modificació del permís de construcció, etc.). El darrer termini es pagarà, per regla general, després de què s’acompleixin els requeriments habituals de venciment del preu de compra (registre de la notificació de prioritat de la transmissió; supressió de les cargues del terreny, etc.) i de que l’inquilí (principal) s’hagi fet càrrec de l’objecte del lloguer (i, preferiblement, hagi pagat el primer lloguer sense reduccions).

En aquest cas, el promotor té l’avantatge de que no necessita cap o molt poc finançament bancari, mentre que el comprador -a més de tenir un rendiment més gran- assumeix el risc d’insolvència i el risc general inherent a les construccions.

Per a minimitzar el risc per la part compradora-inversora, no només el procès de diligència deguda cal que sigui més detallat sinò que també l’acord de compravenda ha de preveure certs mecanismes de seguretat: el risc d’insolvència del venedor ha d’estar cobert; drets de rescissió, si és possible, suportats per garanties per al reembossament dels terminis pagats fins el moment, etc. i han d’aplicar-se mecanismes que garanteixin que els requeriments dels diferents terminis del preu de compra puguin verificar-se objectivament.

El Pla Next Generation UE i la seva implementació a Espanya

Per a afrontar la greu crisi causada per la pandèmia de la Covid-19, la Unió Europea va proposar un instrumento temporal de recuperació, el pla Next Generation EU, dotat con 750.000 milions d’euros. Aquest import històric es canalitzarà als Estats membre en dos trams: 390.000 milions d’euros en subvencions i 360.000 milions d’euros en préstecs.

Aquests fons persegueixen reconstruir l’economia europea després de la Covid-19 i aconseguir que sigui més sostenible, digital i resilient. Espanya té l’opció d’accedir a 140.000 milions d’euros dels quals 72.000 milions seran a fons perdut. De moment, el Govern d’Espanya només demanarà aquests 72.000 milions d’euros assignats en ajuts directes. La mobilització d’aquests fons es concentrarà en tan sols tres anys, en el període 2021-23, per a maximitzar el seu impacte sobre la reconstrucció ràpida de l’economia, mentre que els préstecs serviran per a complementar, posteriorment, el finançament dels projectes en marxa. A tots aquests fonss caldrà sumar els 79.000 milions d’euros previstos pels fons estructurals i per la Política Agrícola Comú per a 2021-27.

Espanya distribuirà els fons del Pla de Recuperació de tres maneres:

  • Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE): nova figura de col·laboració público-privada amb la que s’identifiquen projectes estructurals amb gran capacitat d’arrossegament per al creixement, l’ocupació i la competitivitat de l’economia espanyola. El primer PERTE que s’ha publicat és el del Vehicle Elèctric i Connectat.
  • Subvencions, per al finançament d’actius públics, a través de convocatòries de concurrència competitiva. Exigeixen finançament público-privat.
  • Contractes, per al finançament d’actius públics, a través de licitacions. El finançament pot ser 100% públic o público-privat (concessions).

El juliol de 2021 el Consell de Ministres d’Economia i Finances (ECOFIN) va aprovar definitivament el Pla de Recuperació espanyol, i unes setmanes després el Govern espanyol rebia els primers 9.000 milions d’euros. Entre les moltes mesures concretes que inclou el Pla de Recuperació figuren digitalitzar més d’un milió de pimes, donar suport a més de 3.000 empreses en la seva internacionalització, formar a més de 2.6 milions de persones en competències digitals i desplegar plans per a promoure el talent femení, o instalar més de 240.000 aules digitals interactives.