El Pla Next Generation UE i la seva implementació a Espanya

Publicat a

Per a afrontar la greu crisi causada per la pandèmia de la Covid-19, la Unió Europea va proposar un instrumento temporal de recuperació, el pla Next Generation EU, dotat con 750.000 milions d’euros. Aquest import històric es canalitzarà als Estats membre en dos trams: 390.000 milions d’euros en subvencions i 360.000 milions d’euros en préstecs.

Aquests fons persegueixen reconstruir l’economia europea després de la Covid-19 i aconseguir que sigui més sostenible, digital i resilient. Espanya té l’opció d’accedir a 140.000 milions d’euros dels quals 72.000 milions seran a fons perdut. De moment, el Govern d’Espanya només demanarà aquests 72.000 milions d’euros assignats en ajuts directes. La mobilització d’aquests fons es concentrarà en tan sols tres anys, en el període 2021-23, per a maximitzar el seu impacte sobre la reconstrucció ràpida de l’economia, mentre que els préstecs serviran per a complementar, posteriorment, el finançament dels projectes en marxa. A tots aquests fonss caldrà sumar els 79.000 milions d’euros previstos pels fons estructurals i per la Política Agrícola Comú per a 2021-27.

Espanya distribuirà els fons del Pla de Recuperació de tres maneres:

  • Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE): nova figura de col·laboració público-privada amb la que s’identifiquen projectes estructurals amb gran capacitat d’arrossegament per al creixement, l’ocupació i la competitivitat de l’economia espanyola. El primer PERTE que s’ha publicat és el del Vehicle Elèctric i Connectat.
  • Subvencions, per al finançament d’actius públics, a través de convocatòries de concurrència competitiva. Exigeixen finançament público-privat.
  • Contractes, per al finançament d’actius públics, a través de licitacions. El finançament pot ser 100% públic o público-privat (concessions).

El juliol de 2021 el Consell de Ministres d’Economia i Finances (ECOFIN) va aprovar definitivament el Pla de Recuperació espanyol, i unes setmanes després el Govern espanyol rebia els primers 9.000 milions d’euros. Entre les moltes mesures concretes que inclou el Pla de Recuperació figuren digitalitzar més d’un milió de pimes, donar suport a més de 3.000 empreses en la seva internacionalització, formar a més de 2.6 milions de persones en competències digitals i desplegar plans per a promoure el talent femení, o instalar més de 240.000 aules digitals interactives.

L’estratègia ESG, clau per a les empreses mitjanes

Publicat a

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats per Nacions Unides el 2015, afecten a àmbits com respondre a l’amenaça del canvi climàtic, eradicar la pobresa, fomentar la igualtat de gènere i la inclusió social, entre altres. Els ODS proposen un pla per a avançar cap a una economia mundial molt més responsable i inclusiva amb les personas i el planeta.

El mon de la inversió, amb els fons que inverteixen en empresas al capdavant, és conscient que ha de col·laborar decididament en la consecució d’aquests objectius ODS, i ho realitza aplicant els anomenats principis ASG, més coneguts per l’acrònim anglés ESG (E de Environmental, S de Social i G de Governance). Són criteris no financers dividits en tres grans grups:

  • Els ambientals, que engloben aspectes com el canvi climàtic, emissions tòxiques o energies renovables;
  • Els socials, com la consecució dels drets humans, condicions de treball dignes, diversitat en igualtat o accès a la informació;
  • Els de govern corporatiu, como posar fi a la corrupció, afavorir l’ètica empresarial o fomentar la transparència.
Criteris ESG. Font: Rankia

Cada cop d’una forma més intensa, la pressió del mon inversor i de la societat en general farà que les empreses s’hagin de sotmetre a aquests principis ESG si volen obtenir finançament dels mercats i dels seus agents (bancs, fondos i inversors en general). Els fons Next Generation, sense anar més lluny, tindran un marcat component ESG, i cada cop més fons amb els que col·laborem a Altria Corpo estan fixant criteris ESG per a entrar a finançar les empreses mitjanes.

Per això, l’estratègia ESG és quelcom absolutament crucial per a les companyies en aquests propers anys i és transformacional en tots els àmbits de l’empresa, pel que la responsabilitat de portar-la a terme recau en la direcció general i els òrgans de govern, i no és una qüestió que calgui deixar-se tan sols en mans del departament de màrqueting i comunicació.

Altria Corpo, a través de la seva aliança amb l’important grup PKF Attest, pot ajudar les empreses a endegar els necessaris processos de transformació ESG, des de totes les vessants:

  • Definició de l’estratègia ESG, amb l’ajuda de consultors estratègics especialistes.
  • Participació en l’execució dels plans que s’hagin definit: plans de control d’emissions, compliance, igualtat, conciliació, gestió de proveïdors, etc.
  • Medició del progrès de l’empresa en el temps en base a indicadors ESG objectius, i benchmarking amb empreses del sector.
  • Acompanyament en l’obtenció d’un certificat ESG com per exemple el certificat B Corp, entre altres.
  • Implantació de solucions de Business Intelligence per a mesurar i seguir els KPIs de ESG.
  • Auditories ESG

Com finançar-se amb el nou Fons de Suport a la Inversió Industrial Productiva (FAIIP)?

Publicat a

Una de les novetats per aquest 2021 és la constitució del Fons de Suport a la Inversió Industrial Productiva (FAIIP), amb una dotació de 600 milions d’euros, destinat a donar suport financer retornable per a promoure inversions de caràcter industrial. La gestió del FAIIP ha estat encomanada a SEPI Desarrollo Empresarial, S.A., S.M.E. (SEPIDES).

Per tant, poden ser beneficiàries d’aquest fons totes les empreses espanyoles que desenvolupin o vagin a desenvolupar una activitat industrial productiva i de serveis industrials, amb independència de la seva mida. Els projectes han d’estar ubicats en el territori nacional, sent finançables, per a les sol·licituds que es presentin el 2021, tant partides que s’hagin executat des del 1 de juliol de 2020, com les que s’executin fins a 2 anys després de la data de formalització del finançament del Fons FAIPP. Per a projectes nous, encara no iniciats, el començament de la seva execució ha d’estar previst en el termini màxim de 12 mesos.

Existeixen tres fòrmules de finançament: préstecs ordinaris, préstecs participatius, participació en capital temporal i minoritària, o fòrmules mixtes entre les anteriors, amb operacions a llarg termini (fins a 10 anys) i carències elevades (fins a 3 anys en préstecs ordinaris i participatius).

Els tipus d’interès estaran en funció de la qualificació (rating) d’empresa i tipus de projecte, del tipus d’operació financera, i de la bonificació que pugui establir-se per acompliment de criteris d’impacte industrial, estant en les següents forquilles: entre el 1 i el 4,5% per a préstecs ordinaris; entre el 4 i 7,5% en préstecs participatius; i entre el 4,5 i el 8% en participació de capital.

L’import otorgable de cada operació és de fins el 75% del pressupost finançable del projecte amb un import de les operacions entre els 200 mil euros i 60 milions per any.

Altria Corpo té contacte directe amb SEPIDES i pot ajudar a les empreses industrials en l’assessorament i tramitació de la millor solució de finançament, tant amb aquest nou FAIIP, como en les múltiples alternatives que existeixen des del finançament alternatiu.

Ajuts directes Covid-19 a Catalunya: FAQs

Publicat a

El dimecres 16 de juny es va publicar l’ordre per la qual s’obre el tràmit d’inscripció prèvia dels ajuts extraordinaris directes de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19. Atès l’interès general que tenen aquests ajuts, us en fem un resum en forma de preguntes freqüents (FAQs):

  1. Qui pot optar a aquests ajuts directes?

Aquelles empreses adscrites als sectors que s’han definit en l’Annex I, i que el volum d’operacions anual en l’Impost sobre el Valor Afegit de 2020 hagi caigut més del 30% respecte a 2019. En cas de grup empresarial que consolidi, es comptabilitzarà el volum d’operacions de tot el grup, no de cada empresa.

2. Per a què s’han de destinar aquests ajuts?

Aquests ajuts tenen carácter finalista, empleant-se per a satisfer el deute i realizar pagaments a proveïdors i altres creditors, financers i no financers, així com els costos fixes incorreguts, sempre i quan s’hagin meritat entre el 1 de març de 2020 i el 31 de maig de 2021. En primer lloc se satisfarán els pagaments a proveïdors, per ordre d’antiguitat i, si procedeix, es reduirà el nominal del deute bancari, primant la reducció del nominal del deute amb aval públic.

3. Quin és l’import que es pot demanar?

L’ajut màxim que es pot concedir és:

  • Per als autònoms i micropimes (màxim de 10 empleats): el 40% de la caiguda del volum d’operacions de 2020 respecte a 2019.
  • Per a les empreses de més de 10 empleats: el 20% de la caiguda del volum d’operacions de 2020 respecte a 2019.

En tots els casos, els imports sempre estarán entre 4.000 € de mínim i 200.000 € de màxim.

4. Quan s’ha de demanar l’ajut?

El formulari d’inscripció prèvia es pot presentar des de les 9 h del dia 21 de juny de 2021 fins al dia 30 de juny de 2021 a les 15 h.

5. On cal demanar-lo a Catalunya?

La inscripció d’ha de formalitzar exclusivament mitjançant la Seu electrónica de la Generalitat de Catalunya, al portal corporatiu de tramitació Canal Empresa

6. Quines dades es demanen?

Les dades que demana el formulari d’inscripció prèvia són les següents:

a) Dades bàsiques de l’empresa, empresari o professional sol·licitant i/o del seu representant, a l’efecte d’identificació, capacitat, notificació, control i contacte en el marc del procediment de concessió dels ajuts.

b) Dades bancàries de l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

c) Dades relatives a l’activitat realitzada per part de l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

d) Dades relatives al grup consolidat de què formi part l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

e) Dades fiscals relatives als volums d’operacions efectuades en el marc de l’activitat econòmica subvencionada, dels exercicis 2019 i 2020.

f) Dades relatives al nombre de treballadors i treballadores de l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

g) Import del deute pel qual se sol·licita l’ajut, detallat en funció de la tipologia de deute, a proveïdors, altres creditors, financers i no financers, així com costos fixos de l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

Com es renegociaran amb la banca els finançaments públics Covid-19?

Publicat a

El passat mes de maig de 2021 la Secretaría de Estado de Economía y Apoyo a la Empresa va aprovar el Codi de Bones Pràctiques per a la renegociació del finançament avalat per entitats públiques (ICO, CESCE o CERSA) amb motiu de la crisi de la Covid-19.

Així doncs, les empreses que van rebre ajudes en forma de finançament bancari avalat per aquestes entidats públiques tindran la possibilitat de sol·licitar alguna d’aquestes 3 mesures que es posen a la seva disposició:

  1. Pròrroga dels préstecs ICO: per dos anys més, per tant el termini màxim per a préstecs inferiors a 1.8 milions € serà de 10 anys, i per als superiors a 1.8 milions € serà de 8 anys. Aquesta pròrroga serà obligatòria pels bancs en els casos de disminució de vendes de més del 30% en el període de 2020 respecte a 2019, i només opcional si la disminució de facturació és menor.
  2. Conversió del finançament en préstec participatiu, amb mantenimento de l’aval públic: en aquest cas, es obligatòria la disminució de facturació de més del 30% i a més que l’empresa hagi registrat pèrdues el 2020. El refinançament del deute avalat serà vinculant per a tots els bancs, quan li donin suport més del 50% del nominal avalat.
  3. Com a mesura de darrer recurs, la reducció (quitança) del principal del finançament mitjançant la realització de transferències per part de l’Estat.

Totes aquestes modalitats s’aplicaran en el marc d’un acord de renegociació del deute de tots els bancs, fent el millor esforç aquests en incloure tant la part avalada com la no avalada, generada entre el 17/3/20 i 12/3/21.

Es podrà aplicar una o diverses mesures, de cop o de forma successiva. Per a coordinar tot aquest procès entre les diferents entitats financeres, s’ha estipulat que sigui el banc amb més risc ICO el coordinador de tots els bancs, i a ell caldrà que es dirigeixi l’empresa. Els trams 1 i 2 han de comunicar-se a ICO abans del 1/12/21, i el 3 abans del 1/12/22. D’aquestes regles de coordinació s’exclou el deute amb garantia real o amb fiadors.

Un altre punt molt important a tenir en compte és que, en cas d’acollir-se a alguna d’aquestes tres modalitats, els bancs es comprometen al manteniment de les línies de circulant fins el 31/12/22. I pel que respecta al refinançament del deute no avalat, aquí sí que serà necessària la unanimitat de totes les entitats financeres.

Per a més detalls sobre els criteris d’elegibilitat i el funcionament concret de tot aquest procès, es poden posar en contacte amb nosaltres. A Altria Corpo podrem portar tots aquests tràmits i negociacions amb les entitats financeres, a més de buscar tot tipus de solucions addicionals de finançament d’entre més de 100 proveïdors de finançament alternatiu als que podem donar accès.